Portada del meu poemari: Nàufrag. Gines Liébana (Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts)
A penes recordo detalls de la nostra primera xerrada, tot eren elefants de paraules que volaven al meu voltant, jo em distreia amb facilitat perduda entre els quadres, la xocolata, veritats de pinzell i la teva veu. A la teva saló em besava un do Joan capritxós i tu vas aparèixer en aquell instant, vaig perdre el paper, els meus llapis i el rosat de les meves galtes es va tornar llum d'ambulància.
Saviesa i riure em va contagiar.
Mesos després va aparèixer Mateu, el meu papanoel de l'amor, la meva Galle. Els primers instants es van omplir de rialles: "Tu ets la que va anar al saló del meu pare". Jo que era ocellet sense niu vaig obrir les meves ales.
D'aquestes petites molles de pa va sorgir un camí, la nostra amistat, i llibres i quadres i amor.
Gràcies Don Quixot de la paraula i Galle,
Sou el millor de l'ésser humà pintats d'esperança.
Gines Liébana (Pintor i Poeta)
Mateu Liébana (Fotògraf)
Aurora Garrido
Desvan Perdido
Tags: Convidats
Leave a Reply