Senyors i senyores utilitzin protector solar. Si pogués oferir-los només un consell per al futur, seria aquest: Utilitzin protector solar.

Els científics han comprovat els seus beneficis a llarg termini mentre que els consells que els vaig a donar, no tenen cap base fiable i es basen únicament en la meva pròpia experiència. Heus aquí els meus consells:

Gaudeix de la força i bellesa de la teva joventut. No em facis cas. Mai entendràs la força i bellesa de la teva joventut fins que no s'hagi pansit. Però creu-me, d'aquí a vint anys, quan en fotos et veges a tu mateix comprendràs, d'una manera que no pots comprendre ara, quantes possibilitats tenies davant teu i el guapo que eres en realitat. No estàs tan gros com imagines. No et preocupis pel futur. O preocupa't sabent que preocupar-se és tan efectiu com tractar de resoldre una equació d'àlgebra mastegant xiclet. El que sí és cert és que els problemes que realment tenen importància en la vida són aquells que mai van passar per la teva ment, d'aquests que et sorprenen a les quatre de la tarda d'un dimarts qualsevol.

Tots els dies fes quelcom al que temes. Canta. No juguis amb els sentiments dels altres. No tolera que la gent jugui amb els teus. Relaxa't. No perdis el temps sentint gelosia. De vegades es guanya i de vegades es perd. La competència és llarga i, al final, només competeixes contra tu mateix. Recorda els elogis que rebis. Oblida els insults (però si aconsegueixes fer-ho, digues-me com fer-ho). Guarda les teves cartes d'amor. Tira les cartes del banc. Estira't. No et sentis culpable si no saps molt bé què vols de la vida. Les persones més interessants que he conegut no sabien què fer amb la seva vida quan tenien vint anys. És més, algunes de les persones que conec tampoc ho sabien als quaranta.

Pren molt calci. Cuida els teus genolls sentiràs la falta que et fan quan et fallin. Potser et casis, potser no. Potser tinguis fills, potser no. Potser et divorcis als quaranta, potser no. Potser balls el vals en el teu setanta-cinc aniversari de noces. Facis el que facis no et s'enorgulleixi ni et critiques massa. Optaran per una cosa o una altra, com tots els altres.

Gaudeix del teu cos. Aprofita-ho de totes les formes que puguis. No tinguis por ni et preocupis pel que pensin els altres perquè és el millor instrument que mai tindràs. Balla, encara que hagis de fer-ho en el saló de casa teva. Llegeix les instruccions encara que no les segueixis. No llegeixis revistes de bellesa perquè per l'únic que serveixen és per fer-te sentir lleig.

Aprèn a entendre als teus pares. Serà tard quan ells ja no estiguin. Emporta't bé amb els teus germans. Són el millor vincle amb el teu passat i, probablement, seran els que t'acompanyin en el futur. Entén que els amics vénen i se'n van però hi ha un grapat d'ells que has de conservar amb molt afecte. Esforça't per no desvincularte d'alguns llocs i costums perquè, quan passi el temps, més els necessitaràs. Viu en una ciutat alguna vegada però mudat abans que et s'endureixi. Viu en un poble alguna vegada però mudat abans que et estovi.

Viatja. Accepta algunes veritats ineludibles: els preus sempre pujaran, els polítics sempre mentiran i tu també envellirà. I, quan siguis vell, enyoren els temps en que eres jove: els preus eren raonables, els polítics eren honestos i els nens respectaven als més grans. Respecta als majors. No esperis que ningú et mantingui, doncs potser rebis una herència o, potser et cases amb algú ric però, mai sabràs quant durarà. No et facis massa coses en el pèl perquè quan tinguis quaranta anys semblarà el d'algú de vuitanta-cinc.

Sigues caut amb els consells que reps i tingues paciència amb qui te'ls donen. Els consells són una forma de nostàlgia. Donar consells és una forma de treure el passat del cubell de les escombraries, netejar-lo, ocultar les parts lletges i reciclar-lo donant-li més valor del que té. Però fes-me cas en això del protector solar.

El text és una columna de Maria Schmidt, publicada l'1 de juny de 1997. al Chicago Tribune. No he pogut evitar transcrigui al bloc doncs, encara que no tingui costum de transcriure textos que no siguin meus, em va semblar un bon regal per a tots vosaltres.

http://davidpastor.blogspot.com/2007/06/usa-protector-solar.html

Massa

(César Vallejo - Pablo Milanés)

A la fi de la batalla,
i mort el combatent, va venir cap a ell un home
i li va dir: "No moris; t'estimo tant!"
Però el cadàver, ai! va seguir morint.

Se li van acostar dos i repitiéronle:
"No ens deixis! ¡Valor! Torna a la vida! "
Però el cadàver, ai! va seguir morint.

Van acudir a ell vint, cent, mil, cinc-cents mil
clamant: "Tant amor, i no poder res contra la mort!"
Però el cadàver, ai! va seguir morint.

Li van envoltar milions d'individus,
amb un prec comú: "Queda't, germà!"
Però el cadàver, ai! va seguir morint.

Llavors tots els homes de la terra
li van envoltar; els va veure el cadàver, trist, emocionat;
incorporose lentament,
va abraçar el primer home, mobles fets a caminar.

(1971)

Massa
De: César Vallejo

A la fi de la batalla,
i mort el combatent, va venir cap a ell un home
I li digué: «No moris, t'estimo tant!»
Però el cadàver ai! Va seguir morint.
Se li van acostar dos i repitiéronle:
«No ens deixis! ¡Valor! Torna a la vida! »
Però el cadàver ai! Va seguir morint.
Van acudir a ell vint, cent, mil, cinc-cents mil,
clamant: «Tant amor, i no poder res contra la mort!»
Però el cadàver ai! Va seguir morint.
Li van envoltar milions d'individus,
Amb un prec comú: «Queda't germà!»
Però el cadàver ai! Va seguir morint.
Llavors, tots els homes de la terra
Li van envoltar; els va veure el cadàver trist, emocionat;
incorporose lentament,
Va abraçar el primer home, mobles fets a caminar.

  LIBROdot.com 

Gibran Khalil Gibran

Revisat per: Carlos JJ

EL LOCO

(1918)

Em pregunteu com em vaig tornar boig. Així va succeir:

Un dia, molt abans que naixessin els déus, despertar d'un profund somni i vaig descobrir que m'havien robat totes les meves màscares-si, les set màscares que jo mateix m'havia confeccionat, i que vaig portar en set vides diferents-, vaig córrer sense màscara pels carrers plens de gent, cridant:

- Lladres! ¡Lladres! ¡Maleïts lladres!

Homes i dones es reien de mi, i al veure'm, diverses persones, plenes d'espant, van córrer a refugiar-se a casa seva. I quan vaig arribar a la plaça del mercat, un jove, de peu al terrat de casa seva, assenyalant-me va cridar:

-Miren! És un boig!

Vaig alçar el cap per veure qui cridava, i per primera vegada el sol besà meu nu rostre, i la meva ànima es inflamar d'amor al sol, i ja no vaig voler tenir màscares. I com si fos presa d'un tràngol, vaig cridar:

- ¡Beneïts! ¡Beneïts siguin els lladres que em van robar les meves màscares!

Així va ser que em vaig convertir en un boig.

avui és un d'aquells dies en què sento que hauria d'aprofitar el dia ... al final, com sempre, el dia acaba aprofitant-se de la meva

Imatge de ... Link

Dijous 14

(articles de neteja)
Poesia
Nit de poemes de dones i nit encantada
21:00 - entrada lliure

Hola

una salutació gran.

Mercedes Parada

DAVID GONZÁLEZ
(España. Guijón, 1964)

LLUMINS

El havíem estat parlant tota la nit:

si demà al matí,
quan s'obrin les cel,
ve algú,
el que sigui, els que siguin,
i comencen a buscar bronca,
tu ja ho saps eh?,
el que parlem,
passi el que passi,
tu i jo junts,
res d'acollonir eh?
i si hem d'anar a hòsties,
doncs anem,
i si tiren del gual,
doncs que tiren.
allà ells,
tu ja saps d'acord?
el que s'ha dit, passi el que passi,
tu i jo junts,
res de relaxar-se d'acord?

L'endemà
li van treure al pati
a hòstia neta,
li amarrar a una
de les columnes del tendejón
li van posar als peus
diaris endarrerits,
draps i cartrons,
i li enrotlleu tot el cos
amb paper higiènic
i amb l'escuma de les matalassos.

Després li van calar foc.

Els mistos
les vaig haver de posar jo.

DAVID GONZÁLEZ
(España. Guijón, 1964)